subscribirse: Posts | Comentarios

About me

andreu-canals-aboutVaig néixer al si d’una família que respirava ciclisme pels quatre costats. El meu padrí Andreu havia estat ciclista professional als anys 30-40, una època dura on malgrat no guanyà doblers, si va fer una tracalada d’amics que posteriorment l’ajudaren quan es convertí en un pioner de l’hoteleria a la Platja de Palma.

Encara que com els altres nins de la meva edat, la pilota i el futbol, ocupaven molts de moments del meu quefer diari, en arribar el cap de setmana i ajuntar-nos tota la família, resultava inevitable escoltar algunes de les històries ciclistes del meu avi, o del meu pare i el meu padrí jove, aleshores capficats en l’organització de proves ciclistes. Els meus primers records del món del ciclisme són de l’any 1975 (jo només tenia 7-8 anys), quan varem anar a veure l’arribada dels ciclistes de la Vuelta a España al Castell de Bellver amb victòria d’ Agustín Tamames. I també, al mateix any, recordo vagament unes imatges en blanc i negre per la TV. Era el Tour i en Thevenet va doblegar per primera vegada al gran dominador d’aleshores Eddy Merckx.

El renou de les sirenes de la guàrdia civil anunciant l’arribada dels ciclistes, el clàxon dels cotxes d’equip, el pilot de ciclistes estirat i que sembla no acabar mai, me resultaven de petit molt emocionants i encara ara, me fan reviure la passió per aquest esport.

Posteriorment, vaig provar fortuna competint, sense gaire èxit. Com de vegades deia el meu pare; “amb el talent del teu germà Toni i la teva il·lusió per la bicicleta, tal vegada si que n’haguessin fet un de ciclista a la família”. Malauradament, no vaig heretar la genètica ciclista del meu padrí. Tant se val!

Malgrat aquesta desil·lusió jovençana, la meva passió pel món de la bicicleta continuava creixent: Mai he deixat de practicar aquest esport (ara ja, com a simple cicloturista), sortides per anar a veure etapes del Tour als Pirineus o al Giro als Dolomites, formant part activa del Club Ciclista Arenal organitzant proves i ajudant a formar-se als joves ciclistes de s’Arenal, etc, etc.

I més recentment, vaig ser durant un lustre el director tècnic de la Challenge Volta a Mallorca, així com president de la Federació de Ciclisme de les Illes Balears, entre 2001 i 2007, vivint moments molt apassionants com la creació de l’equip professional “Illes Balears” o la celebració del Campionat del Món de Ciclisme en Pista a Palma (2007), amb la victòria per setena vegada d’un bon amic, en Joan Llaneras.

Actualment, aprofito els meus coneixements, tant de nutrició com d’entrenament, per ajudar a ciclistes (majoritàriament simples aficionats a la bicicleta) a millorar les seves prestacions físiques.

Què trobareu en aquest blog? Una mica de tot, però sempre vinculat a l’esport del ciclisme. Pot ser un post sobre preparació, sobre nutrició esportiva, sobre la història o l’actualitat ciclista. Tot allò en definitiva, que trobo interessant i que vull compartir amb vosaltres. Hi haurà posts en castellà i en català i espero que si vos agraden, també pogueu compartir els vostres comentaris que seran sempre ben rebuts.

El nom de “es Tirador” és el meu petit homenatge en aquesta instal·lació esportiva centenària i que tants de moments de glòria ha donat al ciclisme mallorquí. Tirador forma part de la història del nostre esport, però també de la ciutat de Palma. Vaig tenir la fortuna encara amb 12-14 anys de donar algunes pedalades sobre el seu ciment rugós i les seves empinades peraltes.

Des d’aquí vull agrair al Dr. en Història, Manel Garcia, per haver escrit el pròleg d’aquest blog.

Ara sí, començam!

andreu-canals-aboutNací en el seno de una familia donde se respiraba ciclismo por todos lados. Mi abuelo Andreu había sido ciclista profesional durante la década de los 30-40, una época dura donde no ganó dinero, pero si hizo una gran cantidad de amigos que posteriormente le ayudaron cuando se convirtió en un pionero de la hostelería en la Playa de Palma.

Aunque como los demás niños de mi edad, la pelota y el fútbol ocupaban muchos momentos de mi día a día, al llegar el fin de semana y juntarnos toda la familia, resultaba inevitable escuchar algunas historias ciclistas de mi abuelo, o de mi padre y mi tío, que en aquellos momentos participaban de la organización de carreras ciclistas. Mis primeros recuerdos del mundo del ciclismo quizás sean del año 1975 (yo sólo tenía 7-8 años), cuando fuimos a ver la llegada de los ciclistas de la Vuelta a España en el castillo de Bellver con victoria de Agustín Tamames. Y también, el mismo año, recuerdo vagamente unas imágenes en blanco y negro por la TV. Era el Tour y Thevenet consiguió por primera vez doblegar al gran dominador de aquella década, Eddy Merckx.

El ruído de sirenas de la guardia civil anunciando la llegada de los ciclistas, la bocina de los coches de equipo, el pelotón de ciclistas estirado y que parece no acabar nunca, me resultaban muy emocionantes cuando era solo un niño y todavía hoy, me hacen revivir la pasión por este deporte.

Posteriormente probé fortuna compitiendo, sin éxito alguno. Como a veces comentaba mi padre; “con el talento de tu hermano Toni y tu ilusión por la bicicleta, quizás hubiésemos tenido un ciclista en la familia”. Desgraciadamente, no heredé la genética ciclista de mi abuelo. ¡Que más da!

A pesar de esta desilusión juvenil, mi pasión por el mundo de la bicicleta continuaba creciendo: nunca he dejado de practicar este deporte (ahora ya, como simple cicloturista), salidas para ir a ver etapas del Tour en los Pirineos o al Giro en los Dolomitas, formando parte activa del Club Ciclista Arenal organizando pruebas y ayudando a formarse a los jóvenes ciclistas de s’Arenal, etc etc.

Y más recientemente; fui el director técnico de la Challenge Vuelta a Mallorca durante un lustro, así como presidente de la Federació de Ciclisme de les Illes Balears, entre 2001 y 2007, viviendo momentos muy apasionantes con la creación del equipo profesional “Illes Balears” o la celebración del Campeonato del Mundo de Pista en Palma (2007), con la victoria por séptima vez de un buen amigo, Joan Llaneras.

Actualmente, aprovecho mis conocimientos, tanto en nutrición como de entrenamiento, para ayudar a ciclistas (mayoritariamente simples aficionados a la bicicleta) a mejorar sus prestaciones físicas.

¿Qué vais a encontrar en este blog? Un poco de todo, pero siempre vinculado al deporte del ciclismo. Puede ser un post sobre preparación, sobre nutrición deportiva, sobre la historia o la actualidad ciclista. Todo aquello, en definitiva, que encuentro interesante y que deseo compartir con vosotros. Habrá posts en castellano y en catalán y espero que si os gustan, también podáis compartir vuestros comentarios que serán siempre bien recibidos.

El nombre de “es Tirador” es mi pequeño homenaje a esta instalación deportiva centenaria y que tantos momentos de gloria ha dado al ciclismo mallorquín. Tirador forma parte de la historia de nuestro deporte, pero también de la ciudad de Palma. Tuve la fortuna todavía con 12-14 años, de dar algunas pedaladas sobre su cemento rugoso y sus empinadas peraltes.

Quisiera agradecer desde aquí al Dr. en Historia, Manel Garcia, por haber escrito el prólogo de este blog.

Ahora si, ¡empezamos!


Pin It on Pinterest